dimarts, de setembre 09, 2008

Cardar al Japo (II)

Al post d'abans m'he centrat mes a l'ambit public, el que es fa amb els amics i amb els companys de feina, com si s'anes a l'onsen o a fer unes cerveses. Es aixi com es viu el sexe al Japo, si mes no entre els homes. Es una cosa bastant oberta, accessible, assequible i amb molta varietat i disponibilitat, com qui va a prendre una pasteta a una cafeteria. No hi ha, pel que em sembla a mi, gaire estigmatizacio, ni per un costat ni per l'altra, tot i que si ets dona no sols anar dient que el bolso que t'has comprat l'has pagar fent hores extres amb els teus encants. Pero els japonesos son molt practics i no gaire donats a la filosofia ni la moral massa complexa, i els tabus son tabus a mitges.

Per que hi ha tanta oferta? Suposo que es perque hi ha molta demanda. Es que els homes japonesos son especialment fogosos? Sincerament, es tot el contrari. A que es deu doncs aquesta necessitat? Jo tinc les meves teories, pero no estan contrastades. Per una banda, penso que als japonesos els fa moltissima mandra el flirtejar. No saben per on agafar una dona i, a mes, senten panic al fracas, amb el que tot junt, fa que els sembli una molt millor solucio anar a cal professional a que hi posi remei, si pot ser, sense haver de moure mes que un ditet, triar d'un menu i deixar que et facin la feina. Pels que no es puguin pagar la presencia real, sempre hi ha alguna mena de mandanga virtual o amb dibuixets que t'alleugeri l'existencia.

L'altra rao es que a les parelles japoneses el sexe no es una part important per establir la relacio conyugal. Es un topic, pero no deixa de ser cert: els japonesos es casen perque toca i per a tenir canalla. El sexe, doncs, es simplement un instrument, i quan l'objectiu s'ha assolit, s'estronca. Aixi els matrimonis solen ser mes que res una relacio fraternal que no pas matrimonial. Una altra rao que jo he vist, i no m'interpreteu malament les dones, es que les japoneses quan es casen s'obachanitzen a mes no poder, passant a semblar les seves mares de 60 quan nomes en tenen 30. Aixo apaga la poqueta flama que podria quedar a una metxa de per si curta. Si hi afegim l'obsessio pueril que tenen els homes japonesos per les dones ridiculament infantilitzades, tenim un cocktail molotoff que, crec, explica perque hi ha tanta oferta marranota.

Les dones, per la seva banda, pateixen de dos mals. A mi em sembla que son puerilment exigents, moltes vegades fins a extrens ridiculs, com els d'una noia un dia que em va dir que nomes sortiria amb un home que li pogues oferir un trosset d'arrossar amb un cavall per passejar. No se si es perque a mi m'ha tocat torejar la generacio atontada per la bombolla i que encara no ha despertat d'aquest somni de princesetes de conte de fades, o si la generacio mes jove tambe va pel mateix cami, pero s'equivoquen de mig a mig.

L'altra es l'obsessio pel matrimoni que tenen que, juntament amb la simplificacio practica de la mentalitat japonesa, fa que es centrin nomes en relacions que les puguin portar a l'altar, perdent qualsevol altra mena de possibles contactes i afitant molt el ventall de possibles pretendents. Per aixo hi ha tant de solter que no pilla res i se la passa a base de autocomplaences cada cop mes trabucades i fora del mon, i solteres asexuades que desvien la seva pulsio sexual a comprar-se bolsos, anar a dinar amb les amigues i criar mascotes ridicules.

A mes del sexe professional, hi ha dues altres vies d'escapament habituals al Japo per tal de pillar. Una es la via amateur, la semi-professional, la de cap de setmana, i l'altra es l'adulteri, bastant extes i inadvertit, que no pas invisible. El sexe amateur es el que proporcionen certes dones a canvi d'un intercanvi pecuniari. No descobreixo res no, el que passa es que els nivells de sofisticacio japonesos son impressionants. No es nomes les pagines web on pots posar-te en contacte amb mastresses de casa per a que et vinguin a treure la pols el dia i l'hora que vulguis, es que hi ha tot un sistema de contactes via telefonica que impressiona.

Virtualment tothom te telefon movil al Japo, i solen tenir acces a internet. Amb aquestes dues dades a la ma, ja us podeu fer una idea de fins o pot arribar la xarxa de contactes. Hi ha locals que et venen llistes de telefons amb contactes disposats a fer certs favors. No hi ha gaire control, amb el que es ratlla bastant la il.legalitat. Tots son ulls grossos fins que de tant en tant es fa alguna redada i es dete a senyors encorbatats i noietes d'institut. S'ha d'anar en compte, ja que aquestes noietes poden ser bastant perverses, arribant-se a casos de xantatge que han acabat bastant malament.

La variant gratuita d'aixo el proporcionen els portals d'internet on hi ha de tot i per a tot. Tot esta en japones, pel que a mi se m'escapa bastant, malgrat que m'han arribat noticies que n'hi ha algun d'orientat a gaijins on s'hi parla angles. Parlant del mon dels gaijins, el Japo es un paradis, per poc que tinguis un pel de cara i presencia, que no es el meu cas. Si es sabes, molta gent que ara va a Cuba giraria les veles per intentar fer parada i fonda al Japo, pero aixo es una altra historia.

L'ultim aspecte relacionats amb la vida sexual japonesa es l'adulteri, bastant extes, sobretot a la feina. Sense voler ser sexista, s'ha d'entendre que el punt de vista femeni japones no es exactament el mateix que el de les dones occidentals actuals. Per una japonesa, l'objectiu principal de l'etapa entre el 20 i 30 anys no pes pas desenvolupar una carrera professional, es trobar un manso adient per a casar-s'hi, prou capac, per a poder-hi tenir fills i que mantingui la familia. Ras i curt. Per aixo, entre d'altres, l'objectiu principal de treballar en una empresa com a secretaria sol ser buscar aquest manso entre els empleats no casats de la mateixa.

Tanmateix, de vegades ni les japoneses son capaces de controlar tant els instints i els objectius, i apareixen histories adulteres pel mig. Rera d'aquest posat de noies bones que no han trencat mai un plat i pot haver una veritable maquina sexual, que es pot posar a 100% amb una senzilla mirada penetrant directa als ulls. Ells senzillament s'aprofiten de l'ocasio, encara que hi hagi un sentiment mutu, ja que tal i com esta muntada la societat, un divorci per canviar de parella sembla bastant improbable, tot i que algun cas hi deu haver.

Com les cases son poc aptes per les relacions sexuals degut al poc espai i falta total d'insonoritzacio, per no dir que son caus atestats de trastes en la majoria d'ocasions, si una parella de la naturalesa que sigui decideix passar una estoneta plegats en posicio horitzontal, no solen triar el cotxe per a fotre un clauet, si no que el Japo te un sistema molt mes practic, senzill i comode que s'anomenen els Love Hotels. No son hotels en sentit estricte, simplement edificis on pots llogar una habitacio per hores. La discrecio es tal que ni veus ningu ni a l'entrada ni a la sortida, semblen completament buits. Despres dels pachinko son els edificis horteres mes nombrosos del Japo. N'hi ha de tematics, i les haitacions estan ambientades i estan fornides amb tota mena d'accessoris. Es paga com qui paga el tiquet del parking, amb tota mena de menus i ofertes especials, nomihodai i tabehodai, com quan vas al karaoke. Es considera de gentleman que l'home pagui, tot i que he sentit que hi ha dones disposades a pagar fins i tot el 100% en cas que el manso tingui una feina precaria. Pero aixo si que no ho se, ja que nomes parlo d'oides!

Per la resta, els japonesos son una mica com els espanyols fa 30 o 40 anys en les questions de familia, bastant anticuats en educacio sexual, molt nyonyos i passats de moda amb la idea de romanticisme i relacions amoroses, i molt, pero que molt practics a l'hora de trobar o practicar sexe. De vegades, pel meu gust, fins i tot massa expeditius i simplistes, pero suposo que es part del seu caracter ultra-practic que els impedeix de veure-hi mes enlla de l'aplicacio immediata i minuscula, per no dir res de les vessants mes poetiques o idealistes, totalment inexistents al Japo.

Japo no es el pais de la metafisica, sino del menu amb fotografies i la maquina de vending!

2 comentaris:

Laura_alaciutatdelstemples ha dit...

Molt interessant, oh Gran Barrufet. Et felicito per aquestes últimes actualitzacions... Has reafirmat amb explicacions molt bones algunes de les hipòtesis que tenia... hahaha com ara per què deuen servir els muryou annaijou...

Bromes a part,dono fe que les dones japoneses, en la seva majoria, un cop casades s`obachanitzen, que més d`un cop m`he hor-ro-rit-zat als vestuaris del gimnàs...O_O
Escolta, i tu saps com és que els homes tenen aquesta obsessió per les nenes? ¬¬``
Sincerament, és un aspecte de la societat masculina japonesa que no aconsegueixo entendre i que em sembla d`allò més depravat... deu ser com a acció-reacció d`aquesta obachanització, o perquè com tu dius, no hi deuen tenir tanta por com a l`hora de tractar amb una dona, que senten pànic al fracàs...

L`obessió pel matrimoni em sembla exagerada i sentimentalista, TOT va orientat a les parelles i les cites i tot és romanchikku en aquest país (il·luminacions nocturnes, publicitat, festes nacionals, viatges... en fi, tu ja ho coneixes) per això mateix qui no té parella se`l considera un fracassat de la vida i rep molta pressió familiar, i és discriminat socialment.

“Per un japonesa, l'objectiu principal (...) és trobar un manso adient per a casar-s'hi, prou capac, per a poder-hi tenir fills i que mantingui la familia.”
Tens tota la raó del món. T`oblides de dir que, a sobre, aquesta cacera no comença quan entren a l`empresa, sinó que el fet d`haver anat a la universitat ja té com a motiu poder aconseguir una bona peça. Literalment, em van dir que com més caché tingui la noia (estudis, feina...) més possibilitats que un manso ric i ben col•locat, també de pedigrí, se la miri per a casar-s`hi. Aquest és un dels motius principals pel qual les noies japoneses van a la universitat. I és que un dia vaig preguntar: com pot ser que feu l`esforç d`estudiar tant, si aleshores llanceu per la borda la oportunitat de fer carrera professional i aprofitar els coneixements que teniu, per a fer de mestresses de casa i mares tan bon punt passeu per l`altar? I em van respondre això de trobar parella...
Sense comentaris, prefereixo no opinar personalment sobre aquest tema, deixem-ho dient que és un tema en què hi ha diferències culturals importants.

que vagi bé, salutacions des de terres catalanes!

Diego ha dit...

Hola, ¿Cómo estamos? He estado leyendo tu blog y me ha parecido muy interesante. Te cuento un poco por encima: Soy un estudiante de periodismo que va a ir a Japón unos días próximamente pero quiero ir más allá y tratar de buscar 'algo' de trabajo ya bien sea de lo mío o de algo que me permitiera vivir dignamente. Así de entrada me surgen varias preguntas como: ¿Cúanto tiempo llevas allí?, ¿Cómo te surgió la posibilidad de ir?, ¿Es facil conseguir un permiso de trabajo?, ¿Cómo se consigue?. No sé, creo que con esto si tienes tiempo y me contestas me sería de mucha ayuda.

Mira a ver si puedes contestarme al mail diegoboo7@gmail.com

Una abraçada i...Visca el terra!