Un dia qualsevol per Osaka (I)

Els caps de setmana esta oberts a les situacions mes estrafalaries i les astracanades mes estranyes que un mai es podria arribar a imaginar. Com em va remarcar un company de feina un dia, una dels productes mes importants del Japo es l'humor. A nosaltres, pobres occidentals que no entenem ni un borrall de la cultura japonesa, les uniques gotetes del seu humor ens arriben en forma de series delirants com 'Dr. Slump' o 'Shinchan', pero aixo no es res si ho comparem amb el que pot ser per un gaijin un dia qualsevol pels carrers d'Osaka.

El meu japones no serveix de massa mes que per demanar l'hora i preguntar pels trens, pero aixo no m'atura a l'hora d'establir una conversa amb gent de tota mena, tot i que moltes vegades no se que em diuen. Diumenge, per exemple, estava amb la meva barrufeta passejant per la zona de Shinsaibashi, al cor d'Osaka, si es que aquesta ciutat rollo 'Blade Runner' post nuclear te realment un cor. Ens acabaven de fotre una clavada per un 'Cola Cao' en un bar microscopic a la primera planta (segona, al Japo) d'un edifici infecte. El lloc, que es dedica al cacao, havia sortit en una revista i calia fer-hi una visita. Es curios com de vegades al Japo un es pot guanyar la vida amb les professions mes rares del mon!

Be, doncs, despres d'una, aixo si, deliciosa beguda de cacao, i seguint la riuada de passejants que deambulaven per la galeria coberta que es aquest carrer, trobem un 'Zara' de rebaixes. Si, barrufets meus, a part dels McDonalds, els Zaras s'estan convertint en una peste infecte arreu on vaig. La unica diferencia amb els d'Espanya es que aqui, la gent hi cap a les talles que tenen. Despres de remenar entre piles de roba de les mes variades procedencies, la barrufeta troba una pec,a que li agrada i entra als emprovadors. Jo, com ja se de que va el percal, m'espero en un raco intentant evitar fer nosa a la gent que es mou en frenesi entre les piles de roba.

El 'principi d'incertesa' de Heisenberg postul.la que per les particules subatomiques que tenen comportament d'ona-corpuscle es impossible d'esbrinar a la vegada posicio i velocitat de manera que quant millor se sap una de les variable, pitjor es l'estimacio de l'altre. Una cosa semblant passa amb els japonesos; com millor els tens localitzats, pitjor es coneix la seva velocitat, amb el resultat que es poden parar de sobte davant teu i te'ls acabes menjant de cop. Alternativament, quan millor definides son les seves velocitats, es possible que es materialitzin davan per davant teu, amb el mateix resultat final. La solucio mes segura es, doncs, quedar-se quiet en un raconet per no entrepossar-hi.

Mentre estava aparcat en un raco, entra un tros de dona amb un pentinat barroc carregat de laca i vestint uns shorts que ensenyaven la seva carnadura blanca. Me la miro i de sobte tinc un flaix, "oju, que el manso deu estar a la vora!". Aquestes paies no van mai soles i sempre porten un manso, sobretot si van de rebaixes. Dit i fet, el manso anava cinc metres enrera traient la llengua per enclac,ar-la en la seva carrera per la ganga. La velocitat d'ella em va sorprendre tot i anar sobre talons; va entrar, va anar de pet a pillar el que volia i de cap als emprovadors. El manso, que portava retard, sense haver arribat a la posicio de la pila de roba i veient que ella ja havia fet mitja feina i reculava, va canviar la trajectoria i va posar rumb als emprovadors; tanmateix, a l'ultim segon una dependenta li barrava el pas amb un 'dame desu!'. Estavem a la planta de senyoretes i no deixen entrar mansos als emprovadors.

El manso se'm palplanta davant meu mentre jo m'estava trencant de riure per la rapidesa del desenllac, de tot plegat i li dic 'dame, dame!'. L'haurieu d'haver vist, semblava un 'macarro' amb tupe i gran abric que amagava una roba negra un pel estrident i unes botes de cowboy. Feia cara de viure de nits i estava del tot descolocat esperant com una totila la seva somera a l'entrada d'uns emprovadors d'un Zara d'Osaka mentre un 'gaijin' que venia de fotre's un colacao se li escapava el riure davant seu. Va resulta que erem els unics paios de la planta, que semblava una arna plena de donetes pul.lulant atrafegades buscant la millor oferta. El paio va estar fent-se el simpatic fins que vam deixar la tenda. Suposo que la situacio ridicula ens havia col.locat en un pla de germanor semblant a la que hi pot haver en un 'onsen' pel fet d'anar de pel a pel; avantatges de ser un occidental al Japo, que fins i tot els macarres i yakuza et troben interessant!