dijous, de gener 11, 2007

Tecnologia i Futur


Us heu parat mai a pensar, barrufets meus, que passaria a l'estat actual de les coses si d'alguna manera hi hagues un buit tecnologic en la transmissio del coneixement? M'explico. Segur que tothom conserva cartes o fotografies dels avis o, fins i tot, dels besavis. Estan en paper i les poden tocar i llegir. Algu de vosaltres recorda quan va enviar l'ultima veritable carta escrita a ma i en paper? potser deu fer uns anys. Ara tot es transmissio electronica. Pero el suport per tota aquest informacio, com per moltes d'altres menes de coneixements, es tambe electronic. Que vol dir aixo? que per la seva propia naturalesa es efimer. A mes, necessitem un aparell per llegir aquesta informacio.

Que passaria, doncs, si amb el temps tot passes a un format efimer i que cal d'interpretacio per part d'una maquina? Els egipcis escrivien jeroglifics. Es van perdre els sacerdots que conservaven el saber de la seva lectura i els jeroglifics van romandre muts gairebe 1500 anys. El que fem ara es escriure en uns jeroglifics que d'aqui uns anys ningu podra llegir o be per falta de mitjans o be per falta del mateix suport que els transmet.

Vosaltres creieu que els meus nets podran barrufar aquestes linies? Sincerament, no ho crec aixi. Pero la cosa no s'atura aqui. Creieu que els vostres nets sabran llegir o escriure? No caldra i sera vist una cosa del passat, com ara saber llaurar amb matxo. Se'n fotran de nosaltres perque vam haver d'aprendre ortografia i caligrafia. Ni molta canalla d'ara sap llegir mes de tres linies seguides sense marejar-se. D'aqui pocs anys tot sera imatge, so i interactivitat total que permetrar que accedim com un zombie a qualsevol mena de contingut en xarxa sense cap esforc,. Potser nomes caldra pagar una mica, pero no caldra pensar res. Tot ho fara la xarxa.

La xarxa ens cuinara el que vulguem sense que haguem de moure un dit. Simplement, parlant amb ella hi accedirem. Quants de vosaltres ha escrit mes de 10 ratlles amb boligraf o llapis l'ultim any? Ben pocs, m'imagino. Les generacions futures tornaran a l'analfabetisme, ni llegiran ni esciuran, car no els caldra. El resultat sera una confusio entre informacio i coneixement, amb la banalitzacio del coneixement i una falta de comprensio del mon que porta l'exces d'informacio.

Una de les eines del coneixement mes poten que ha creat l'esser huma es el llenguatge. Hi ha qui diu que una imatge val mes que 1000 paraules. Jo dic que una paraula val mes que 1000 imatges. Si jo dic 'mar', segur que ara tots vosaltres esteu veient el mar i sentint les onades trencant contra les roques de la platja. Per aixo el llenguatge es tant eficac,, no cal enviar tota la informacio, ja que part del missatge ja esta en el receptor. A mes, es una eina potent per l'abstraccio i el raonament, que permet treballar amb generalitzacions (idees) i no amb exemples concrets (coses). Pero per aixo cal aprenentatge dels significats, i aixo vol temps i esforc,. Sense aprenentatge, el llenguatge no te significat.

Tant mateix, ara estem anant cap enrera, cap un mon on no cal imaginar res perque ho podem veure tot. Pero com mes imatges fem servir, com mes exemples, menys abstraccio, menys comprensio, i per tant menys coneixement. Som menys savis i mes infantils. Nomes podem pensar en el que veiem i no pas en allo que no veiem i que cal imaginar. La imatge, la tecnologia que la fa ubiquita esta matant el llenguatge. I molts arriben a creure que la imatge es tambe real.

Que passara, doncs? Be, sense ser apocaliptics, jo crec que el grau d'infantilitzacio, banalitzacio i trivialitzacio del pensament de la gent anira creixent a mida que el saber s'anira reduint i enclaustran en alguna mena de nous monastirs que el perpetuin durant la nova edat fosca cap a la que ens estem aproximant. Aquest cop sera diferent, no hi haura peste negra (potser) i s'assemblara mes a un gran programa de telebasura que a la idea d'edat mitjana que tots tenim al cap. Tot i aixi, sera una epoca fosca pel coneixement. I com en tota epoca fosca, molt del que sabem ara es perdra per sempre.

Barrufets estimats, escriviu en pedra qualsevol espurna de saviesa que posseiu per a fer-la eterna.