Ake Ome!!!

Bon any 2007, barrufets meus, espero que tots hagiu passat unes bones festes i hagiu barrufat tant com sempre!!! Jo he tingut de tot, pero en general, es pot dir que ha anat prou be!

La nit de cap d'any vaig decidir anar a barrufat a un dels temples mes famosos de Kyoto, aprofitant que aquell dia els trens funcionaven tota la nit. Es diu Kiyomizu Dera o el temple de l'aigua pura i es conegut entre d'altres coses per tenir un fantastic mirador sobre les muntanyes i ciutat de Kyoto. La meva barrufeta i jo vam estar esperant les dotze campanades al peu d'una immensa campana, pero a l'arribar l'hora l'unic que vam sentir es el bram de la mateixa a carrec de la gent que havia estat fent cua. No eren pas les campanades habituals en aquestes dates, el 'countdown' que molts diuen, eren simplement dongs bestials produits per una mena de tronc basculant llanc,at amb forc,a pels devots assistents als temples de la muntanya.

Tot d'una, la gent va comenc,ar a bramar, 'ake ome', que es la contraccio juvenil del 'akemashite omedetou gozaimasu', formula magica per felicitar l'any nou al Japo. El Japo es el pais del sol naixent, el Ni-Hon, es a dir, l'origen del sol, de manera que si descomptem els paisos microscopics de la micronesia, es la primer terra que veu el nou any. Molts japonesos havien pagat alguns milers de yens per un viatge de pocs minuts en avio per veure el sol ixent el primer dia de l'any. Sembla que per ells, aquest dia es molt important, una mena de Nadal que es passa en familia menjant 'mochi'.


Que es el mochi? Be, es una mena de panellet fet d'arros que ja explicare mes endavant com es fa (en tinc proves!). N'hi ha de moltes menes, pero el de cap d'any es especialment curios, sobretot els que venen al super, com el de la foto, que porta els adornaments propis de la festa. Es dur com una pedra, i per menjar-se'l cal o be bullir-lo o be torrar-lo sobre una superficie calenta. Despres es pot menjar de mil maneres barrejat amb condiments que li donin gust. Es el mes semblant a un panellet, per mi.

Per la meva part, com bon barrufet catala, vaig fer pais i em vaig pulir una ampolla de cava que vaig fer petar entre la multitud. Despres, per no cantar massa, em vaig summergir en la gentada per comprar un 'talisma' que em portes sort per aquest nou any, vaig fer una contribucio de 10 yens a alguna de les cents de sectes budistes que regenten els temples, vaig tocar el picarol gegant i vaig demanar una desig. Be, com no crec en res, em permeto seguir tots els ritus, per estranys que siguin. Deuen ser tots isomorfismes, oi?

Com la nit era gelida a les muntanyes de Kyoto i la meva barrufeta tenia son i fred, vam tornar a la nostra vila a fer nit dins del nostre petit rovello. Be, aqui fem anar un 'shiitake', que es mes practic. L'any que ve, si encara brando per aqui, em comprare un d'aquests passa-muntanyes per estar mes abrigat del fred. Que us assemblen? xulos, oi? de vegades, els japonesos maten d'ingenuus!