Venim del Nord, Venim del Sud, de Terra Endins, de Mar Enlla!

Un dels misteris mes dificils de discernir per mi es encara com poder distingir un japones d'un xines o d'un corea. Es possible, sense pero haver-ho mesurat, que qui hagi passat una temporada llarga al Japo (o a la Xina) hagi adquirit una millor facilitat per a poder discernir correctament qui es qui en comparacio amb algu que no s'ha mogut d'Europa. Pero, es per a ells igual de dificil de decidir com per a nosaltres?

Si heu vist Sayuri, Memories d'una Geisha, haurieu de saber que la seva protagonista a la pel.licula esta interpretada per una actriu xinesa. No en se ben be la rao que va portar a fer-ho, tot i que penso que te a veure amb el domini de l'angles que l'actriu tenia, en comparacio amb d'altres possibles alternatives japoneses; pero aixo es una meva especulacio.

Hi van haver airades protestes i critiques al Japo (i a Xina tambe, em sembla) pel fet que la protagonista d'aquesta pel.licula fos xinesa. Estem acostumats a veure actors espanyols fent de mexicans o cubans d'espanyols en pel.licules americans; per a ells "tot es el mateix". Suposo que una mica es pot extrapolar a l'estereotip que "tots els orientals s'assemblen", i tirar pel dret.

Tanmateix, s'ha de dir que a l'hora de buscar actors japonesos que parlin amb suficient lleugeresa l'angles com per a poder fer una pel.licula, als americans els hi costa molt. Per exemple, si teniu la paciencia de veure "You only live twice", la pel.li del James Bond que passa al Japo i en la que s'inspiren part dels personatges de l'Austin Powers, hi apareixen un parell d'actrius japoneses que parlen un pel d'angles.

La historia, segons els extres del DVD es que els productors, davant la falta d'actrius que parlessin angles, en van enviar un parell a UK per aprendre angles. Nomes una va arribar amb nivells acceptables per fer un paper, pero davant l'amenaça de suicidi de l'altra menys dotada per les llengues, van optar per donar-li un petit paper, que s'acaba en assassinat a mans d'un ninja que vessa veri per un fil que, equivocadament, la noieta beu enlloc d'en Sean Connery. Sacrifici per amor.

Tornant a la pregunta primera de si ells es poden distingir facilment d'entre dels xinesos, haig de dir, pel que he vist, que si. En general, no els hi es gaire dificil de destriar qui es xines de qui es japones a partir nomes de la fisonomia. No cal dir que si obren la boca, el grau d'encert es del 100%. Pero a partir nomes de la cara, jo diria que els costa igual que a nosaltres distingir un alemany d'un espanyol. Hi haura casos particulars on sera mes dificil, tot i que jo diria que l'encert deu voltar el 90%.

En el cas dels coreans i, sobretot, dels coreans japonitzats, els que han nascut i crescut al Japo, la cosa ja es mes dificil. Seria com triar italians d'espanyols mirant-los nomes la cara. Pels que ja han nascut al Japo i parlen japones sense cap mena d'accent, jo diria que si no fos pels noms i per les questions legals, no hi ha manera de saber qui es qui, ni per ells mateixos. Els coreans, pero, solen ser mes macos que els japonesos; fins i tot, mes masculins (ells) i molt mes atractives (elles). Pero potser aixo ultim es fruit dels melodrames coreans que he vist per la tele.

Tot el que dic es una mica patillero, podeu pensar, i sense cap base objectivat es cert, es nomes fruit de la meva experiencia personal. Personalment, jo soc incapaç de distingir nomes per la cara els coreans dels japonesos, si es que no se a priori que algu es corea. Els xinesos ja son una altra questio, ja que si tenen diferencies perceptibles i objectives respecte dels japonesos. Pero encerto menys vegades que no pas ells; tot s'ha de dir.

El que em va fer gracia es presenciar la reaccio que va tenir una dependenta xinesa d'una d'aquestes tendes de "tot a 1 euro" quan aquestes festes hi vaig anar amb la meva barrufeta a comprar. No erem al Japo i jo entrava a la tenda amb una oriental que no era xinesa. Primer em van servir sense fer cap escarafall, i nomes, en acabat, la mestressa, amb tota la barra que els xinesos tenen -a diferencia dels ultra-educats i mes mesurats japonesos- em va dir a mi "ah, tens una xicota xinesa!?", mig estranyant-se, mig alegrant-se; al que jo li vaig respondre, "no, japonesa!". Es va posar a riure davant la sorpresa, mes que res perque les probabilitats de trobar una japonesa en aquella zona eren bastant remotes!

D'aquesta manera, he descobert que ells tambe s'equivoquen a vegades a l'hora de decidir d'on es cadascu, una mica com nosaltres, que fins que no sentim a parlar als turistes, no sabem si son francesos, italians o espanyols. De vegades l'origen es obvi, per d'altres, no tant. Ja se que no importa gaire d'on ve cadascu, pero com a passatemps detectivesc, sempre m'ha interessant intentar descobrir sense preguntar d'on es una persona particular, una mica com aquell professor de Myfair Lady, que localitzava fins i tot el carrer on avia creixut la gent nomes a partir de seu accent angles, salvant les distancies.

Bon 2009, Barrufetes i Barrufets!