La Patata de Satsuma Contra-Ataca!

Cada pais te el seu Tontilla; cada ciutat, uns quants; i tambe cada poble, escala de veins, o familia, poc o molt, en te un. De Joans, Joseps i ases, n'hi ha per totes les cases, es deia abans. Ara es diu allo de "Catalins, catalitiques, visc a Catalunya!". Doncs, al Japo, Barrufets, tambe en tenen un bons assortit de sashimi moriawase de carallot.

Ultimament, sembla que l'habitual primer lloc de la llista de bakachins que tradicionalment ha encapcelat l'Ishihara, alcalde de Tokyo i escriptor de best-sellers, s'esta veient amenaçat per la incipient figura en el mon del papanatisme pel primer ministre Shintaro Aso, el lector de manga. Es dificil, tanmateix, superar les parides racistes de l'Ishihara, com aquella de que el frances no servia per a les matematiques. Que el perdonin, si poden Fermat, Decarte, Pascal, Cauchy, Laplace, Fourier, Poisson, Galoise, i Poincare, per citar-ne uns pocs. Pero l'Aso, la patata de Satsuma, ho intenta cada dia amb aquell afany de perfeccio gambaristica que nomes els japonesos saben dur a terme.

Avui li ha sortit de la barretina dir que les religions del mon haurien d'aprendre del Japo en la manera en que es valora el treball, no pas com un castic, sino com una bondat que cal practicar per tal de sortir de la crisi mundial. Segons ell, "treballar es bo. Aquest pensament es completament diferent del punt de vista de l'antic Testament. Hauriem de compartir aquesta filosofia nostre amb moltes d'altres nacions”. No es tan brillant com aquella de que els japonesos serien bons mitjances a l'orient mitja pel fet de no tenir els ulls blaus, pero demostra una mica la visio reduccionista i simplista que massa sovint els japonesos apliquen a l'hora d'entendre com funciona el mon.

Que els politics d'arreu no son precisament d'entre els mes virtuosos, com Aristotil pensava que hauria d'estar format un bon govern d'una polis, ja fa dies que ens n'hem adonat. Seria bo, si mes no, que tinguessin un finisim vernsi d'allo anomenat "cultura general", que a mes de servir per a respondre preguntes d'un concurs, tambe serveixen per tenir una opinio adulta i informada.

Per mi, les paraules del 1er ministre palesen raonaments molt comuns de molts japonesos, sobretot dels politics. La primera que salta a la vista es la ingenuitat i candidesa de molts dels seus judicis historics o socials, amb un desconeixement abismal d'aspectes rellevants de la historia mundial. Valoracions com l'anterior, en la meva opinio, son d'una ingenuitat que ratlla la cretinesa. Un altre, potser mes evident en politics, es aquest desig pueril de voler fer participar a la resta del mon de les bondats del "sistema" japones; que els de fora vinguin i ens copiin, quan la realitat es justament la contraria i del poc impacte que en el mon te la cultura i societat japoneses. L'ultim, per a mi, es la poca profunditat del pensament filosofic japones i, en particular, del religios.

Que no se m'enfadi ningu, ja que entenc que pot semblar que pixi fora de test, pero la religio al Japo no ha evolucionat mes enlla de l'animisme magic, ni en cosmogonia o teogonia, ni en moralitat o etica. No hi ha un olimp, un canon o un decaleg. Hi ha una miriada d'esperits, tots bastant funestos, rituals molt estil.litzats, versions simplificades de budisme, i molta magia i supersticio. I el mes curios es que pels japonesos les practiques religioses son mes o menys com els sants aqui: segons l'ocasio, en tries la que et va millor, sigui shinto o sigui budista.

L'Aso passa per catolic, una minoria molt minça i historicament no gaire ben considerada, ja que el poder catolic del Papa suposava una amenaça directa al poder del shougun pel control total de la poblacio. Per aquest i per d'altres motius, en certes epoques passades, a part de no deixar entrar especificament ni espanyols ni portuguesos a la illa, el fet de ser catolic es podia pagar amb la mort. Malgrat tot, families molt importants, com la de l'Aso o la propia emperadriu, son catoliques. Dificil de comprendre, oi?

Suposo que de la mateixa manera que el budisme va entrar al pais gracies a la influencia dels monjos sobre les classes benestants que enviaven els seus plençons a estudiar de lletra amb el daishounin mes proper, i tornaven a casa amb el cap pelat i repetint mantres que no entenien, els jesuites tambe van fer la seva feina evangelitzadora merces al seu prestigi docent: us ensenyo de matematiques i, de pas, us apreneu aquesta historia tan curiosa del fill d'un fuster de Palestina que feia miracles enlloc de cadires i despres de morir se'n va anar al cel volant.

Fins i tot hi ha una llegenda en la qual Jesus va arribar al Japo fugint de les persecucions i reposa en una tomba que es troba prop d'Aomori, al nord del Japo, fet estrany si tenim en compte es que un dels dogmes de la fe cristiana es que, justament, Jesus va resuscitar en cos i anima. Suposo que es part d'aquesta mania seva de posar "nihon no" davant de qualsevol cosa que ja existeix a qualsevol altre lloc del mon. El Jesus japones sera tan semblant al real com el pernil japones, el camembert japones, o vi japones.

I que te a veure tot aixo amb les paraules d'Aso? Segons ell, per a la majoria de les religions, si mes no les 3 religions del llibre, treballar es sinonim del castic divi amb que Deu va condemnar a l'estirp d'Adam per haver menjat una poma. Es una visio molt simplista del mon, per no dir que esta qualificant de dropos a la majoria de la poblacio religiosa del mon. No se com quedarem els ateus en aquest nou ranking. Salut, Barrufets, que treballeu molt!