Un Estandard, Un i Nomes Un, Pero Senzill

L'altre dia un amic em preguntava com eren les instal.lacions electriques al Japo. Ell s'hi dedica i semblava que hi tenia interes. Se'm fa dificil d'explicar de vegades com son les coses mes habituals de la vida al Japo a algu que mai no hi ha estat, sobretot si nomes es fa de paraula. Li vaig intentar explicar com era el que em preguntava, pero no se si el vaig deixar massa convençut. Pensant-hi, potser nomes li vaig explicar obvietats, i em vaig deixar per dir-li el que ell mes esperava, que li descobris com d'especials i diferents son, o com de sofisticats son les seves instal.lacions electriques. Tanmateix, la unica cosa que vaig saber dir-li era que eren summament homogenies.

Es sabut que els japonesos son ultra practics. Sembla estrany que els encanti la complicacio per la complicacio en certes esferes de la vida, pero en d'altres, opten per una practicitat pueril a voltes. Un exemple fefaent son les instal.lacions domestiques. Jo no se si es que es van fer totes a la mateixa epoca i sota els mateixos patrons, o es que han triat aquests estandards d'una manera conscient, pero es abrumadora la homogeneitat de gairebe totes les instal.lacions d'una casa.

Si un va un mati de dissabte a qualsevol dels molts Konan (コーナン) repartits pels quatre costats del pais i hi compra unes cortines, les podra triar exactament de la mida de la seva finestra, i arribara a casa i les podra penjar en 2min. ja que encaixaran completament amb els riells que hi ha a sobre de la seva finestra. El mateix passara amb els llums i lampares: no els caldra cap mena d'instal.lacio, ja que duen un endoll que les permet penjar del sostre amb un sol clec, sense fer cap forat ni res. Sembla que compressis accessoris per la casa dels piny-pon, tothom te els mateixos models!

Una altra cosa que em va sobtar es que les portes dels apartaments son totes iguals: metal.liques, amb un pany de seguretat discutible i una bustia acoblada a sota. Aneu on aneu, tots els danchis tenen portes iguals, com si un Nun~ez y Navarro japones hagues construit la majoria de pisos del pais utilitzant els mateixos planells i proveidors. I tots els apartaments tenen uns forats a la paret per fer-hi sortir gairebe pel mateix lloc els desaigues dels aires acondicionats, de manera que gairebe tots els aires acondicionats estan col.locats a sobre o a la vora de la finestra principal de l'habitacio que fa de living. No se si es el millor lloc, ja que per alla hi entra el sol i l'escalfor de l'exterior, pero mai es plantejara fer un allargament dels tubs per a col.locar l'aire en un millor lloc, ja que aquest es el lloc pensat per endavant. A tot arreu igual.

A que es deu tanta homogeneitat de aparellatges? La meva hipotesi es que a ells els agrada aixi. Es mes facil i s'evita molta feina. Pero a mes, crec, que l'estructura productiva del pais tambe hi te a veure: grans corporacions industrials funcionant com a clients i com a fabricants comporta una estandaritzacio volguda o no. En certa manera, es una mica com la URSS, on l'economia planificada s'ha substituit per una economia dirigida per grans grups que conformen una inercia molt gran en la produccio d'equips.

Aixo que dic sembla contradictori amb el que aparentment un veu quan visita el Japo, es a dir, la immensa varietat dels productes que hi trobem, sobretot alimentaris. Es cert, hi ha una varietat brutal i innigualable en quant als productes que apareixen (i desapareixen gairebe immediatament) a les estanteries dels convini, i tambe en els aparells electronics de consum, ara be, en la resta, segons la meva opinio, hi regna una gran monotonia i homogeneitat, i en alguns casos, fins i tot, mancança d'alternatives, com es el cas de les cuines, neveres, i rentadores japoneses, bastant atrassades respecte de les europees.

Ho podeu veure mes amunt, al la imatge d'un konlo (コンロ), la cuina mes habitual a les llars japoneses. El de la imatge es dels moderns; jo en tinc un de mes pedestre amb aparença de post-guerra, malgrat tenir un parell d'anys. Aixo si, tots tenen gairebe les maiteixes funcions basiques estandards: encesa automatica amb un encenedor electric incorporat als fogons, un petit fornet per coure el peix, i un sistema que talla el gas quan no hi ha cap cassola a sobre del fogo. La foto de sota correspon a una cuina de preu similar d'una coneguda marca alemanya, que correspon als models mes senzillets.


No se si us hi heu fixat, pero entre els dos hi ha unes petites diferencies: en le japones es impossible de cuinar res mes gran que un parell de cassoles o olles petites, per a fer sopetes; i el forn es completament inhabil per coure res mes gran (i ample) que no pas un barat o un parell de sardines. Oblideu-vos de gratinar, fer una pizza o be torrar pa. Es la meva pura experiencia i la impossibilitat de cuinar un apat per mes de dues persones facilment i amb un temps curt. Son cuines a la mida de les seves necessitats culinaries.