No. No. No. No.

Semblaria que un pais tant modern com Japo hauria de tenir un sistema bancari a la mateixa alçada, pero a mi no m'ho sembla. No en se gaire de questions economiques, pero pel fet de provenir del pais que te el sistema bancari mes robust i fiable d'aquesta banda de la Via Lactea, com en Sabatot va dient per arreu, estic acostumat que, en general, els tramits a realitzar en bancs i caixes siguin bastant senzills i amplis.

En particular, estic mes familiaritzat amb els tractes amb la Caixa, i la unica pega que els hi veig son les comisions de veritables assaltadors de camins que apliquen a gairebe tot el que vagi mes enlla de respirar en una de les seves omnipresents oficines. Tret d'aixo, de moment, no en tinc gaires mes queixes i crec que tenen, per exemple, els millors caixers del mon (lit.) i un servei per internet molt eficient i practic.

Ara pasem al Japo. Tambe tenen caixers, pero no van mes enlla de les 4 operacions mes basiques. A mes, tenen el mal costum de cobrar-te quan els operes fora de l'horari d'oficines i de nit tanquen. Que tanquen vol dir que literalment tanquen: n'hi ha molts que tenen unes persianes o portes metal.liques que baixen mes tard de les 10:00 de la nit o abans en alguns casos. Per que volen els caixers si no van quan els necessitaries, es a dir, fora de les hores d'oficina? Aquesta es una de les primeres frustracions quan arribes al Japo.

No estic segur si accepten targetes estrangeres. No ho he provat mai, ja que no n'he tingut necessitat. A mes, recordo les clavades antologiques dels de la banda del Samaranch quan estava a Suecia, i per aixo ja no ho he provat, pero pel que m'han dit amics que han vingut de turista, no tots els caixers ni bancs accepten targets forasteres.

Una altra peculiaritat dels bancs japonesos es que si no ets resident no pots obrir un compte. Es a dir, que et cal una feina, amb la qual tindreu un permis de residencia, una adreça i, aleshores, podreu obrir un compte. Et donaran una llibreta i, au, un calendari per cap d'any. A mi em van deixar triar entre dos dissenys de llibreta. La meva hi duu un robotet que esta a la Lluna. Un dibuix profetic?

Com es a Espanya? Jo diria que nomes et calen diners per obrir un compte. No parlo ja dels residents comunitaris, que en tenen dret, sino dels que nomes hi son una temporada. Jo diria que amb un passaport i, potser, una adreça, es suficient per obrir un compte a la Caixa, tot i que potser ara et demanen un NIE. Recordeu que un compte nomes es un diposit temporal de diners, es a dir, que doneu diners a un banc per a que us els guardi.

Que pots fer amb el teu compte japones? Gaire be res: posar-hi i teure'n calers, i poc mes. Vaig ser incapaç de trobar entre els bancs que tenia mes a la vora cap que tingues un sistema d'acces per internet al compte ni remotament semblant al de La Caixa, ni res que s'hi assembles, ni en angles, ni en japones, ni en res de res. Ni sabien del que els parlava.

Podia tenir una targeta de credit? No. Podia tenir un compte compartit amb una altra persona? No. Podia demanar un credit? No. Podia obtenir alguna mena d'interes pels meus diners? No. Fer-hi un diposit a termini fix? No. Demanar una hipoteca? No. Es a dir, res de res. Per que?

Moltes de les coses mencionades mes amunt no nomes no les podia fer jo, els japonesos tampoc. Es a dir, que o no es fan o ningu no les demana ni res per l'estil. Per exemple, nomes es poden compartir comptes en cas d'esse una parella casada. Es poden fer diposits, pero els interessos son ridiculs i mes s'estimen de guardar-se els diners a sota el futon.

Pels estrangers, la cosa es fa mes peluda, ja que els credits i les hipoteques, en el cas agoserat de demanar-los, nomes tindrien alguna possibilitat de ser concedits tractant-se de persones casades amb un/a japones/a, tenir feina fixa (amb informe de l'empresa, possiblement), i permis de residencia permanent. No es impossible, ja que conec un parell de casos en que estrangers han obtingut una hipoteca, pero es bastant complicat i poc habitual.

El que no hauria de ser tant dificil es obtenir una targeta de credit, oi? Doncs, es una missio gairebe impossible en la majoria de casos. Com podeu llegir aqui no es nomes una questio de tenir o no feina al Japo, es que gairebe volen que es cumpleixin els mateixos requisits esmentats abans per a la concessio d'hipoteques. Jo tambe m'ho vaig plantejar, pero el meu banc no me les feia ni les grans superficies on comprem tampoc.

Per que es aixi? Es discriminacio? Be, sembla una aparent discriminacio. El que jo no diria que sigui una discriminacio racial o res per l'estil. Simplement, quan un sistema no se n'enfia d'un, no li dona cap mena de facilitats. Que hi farem! En aquest cas es tracta del sistema bancari japones, una de les institucions mes encarcarades del pais, amb mentalitat bastant arcaica, i procediments que farien saltar els colors a qualsevol graduat d'economiques occidental.

Com voleu, doncs, que us deixin diners a credit? Seria com si a un pare xapat a l'antiga se li demanes de deixar-li la seva unica filla verge a un immigrant il.legal amb poques garanties sobre les seves intencions per anar de festa a un barri marginal mes tard de mitja nit. Que us imagineu que us diria? No.