De Crisi en Crisi o la Realitat Imaginada

Ultimament el Japo viu immers en un estat de panic degut a la crisi mundial. Ells haurien de ser els que menys por els hauria de fer per diversos motius, com ara pel fet que venen d'una crisi que ha durat uns 15 anys provocada per l'explossio d'una altra bombolla immobiliaria esquitxada tambe per sonats casos de frau. Per la rao mes clara, penso, es que l'economia del Japo, tot i exportar enormement sobretot als EEUU, es substenta d'una manera molt important en el consum intern, que a diferencia de la majoria de paisos occidentals, es realitza en metal.lic, es a dir, que no depen del credit extingit sino de la llegendaria capacitat estalviadora nippona.

Es clar que els ha afectat que el seu principal soci economic, del qual han viscut i han anat fagocitant alguns sectors, com l'automobilistic, a la manera d'una remora sota l'aleta d'un tauro, visqui ara penuries economiques i hagi decidit tancar l'aixeta de la despesa en bens de consum, molts d'ells, japonesos. Els grans gegants com Toyota i Nissan han començat una esbandida general de treballadors, una cosa fins ara mai vista al Japo. I es aixo, crec, el que esta sembrant el panic entre les ments acomodades en la estatica fins ara situacio laboral japonesa.

Van començar els recels amb el trencament de promeses per part de les empreses que solen contractar als joves llicenciats universitaris uns mesos abans que s'acabi l'any fiscal, de manera que a l'abril puguin entrar a formar part dels nous batallons que sustenten les estructures empresarials japoneses. Sembla que aixo no havia passat mai, i que fins i tot el Govern s'hi va haver de ficar, ja que no els semblava be que si una empresa habia donat la paraula de contractar aquest o aquell enginyer o advocat, a l'hora de signar el contracte es fes enrera. Fins i tot va provocar crisis nervioses entre els joves cadellets, ja que no sabien que fer davant d'aquesta situacio nova. Aqui aixo passa cada dia i no fem escarafalls, alla els suposa una depressio la novetat.

Despres van venir les "re-estructuracions", un fenomen nou en la pell de la majoria de japonesos, que tenen encara com a ideal el pertanyer a una gran companyia de per vida. A la practica aquesta situacio aparentment privilegiada nomes la disfruten una proporcio reduida del total de la força laboral japonesa, segons he llegit. Malgrat tot, gairebe tots els estudiants universitaris encara sommient el somni dels seus pares d'entrar en una gran companyia per sempre.

En general, la majoria d'empreses japoneses solen estar sobreocupades de força laboral. Hi ha molta gent que fa feina redundant, grups de treball sobrepoblats, gent que esta palplantada sense saber que fer tret de reverencies, treballadors dormint, i un llarg excetera de falta d'eficacia. Sembla incrible, per la primera impressio que un te quan entra en qualsevol empresa, tenda, negoci, bar o restaurant, es que hi ha massa gent treballant-hi, que amb la meitat passarien. Recordo molts cops haver fet el comentari "si algun dia als directius els peta per fer fora la gent prescindible, aixo sera un caos".

I el dia, Barrufets, sembla que ha arribat. Primer van ser la ma d'obra estrangera. Les grans empreses automobilistiques, subsidiaries i, en general, les manufactureres i pesants, solen tenir una quantitat important de ma d'obra estrangera temporal. Solen ser xinesos o brasilenys, molts amb ascendencia japonesa, pero tambe n'hi ha molt de l'Africa (de Ghana, sobretot) i de llatinoamerica (Peru). Els contractes solen ser bastant mes dolents que els dels treballadors fixes, de mig any, i viuen moltes vegades mig en ghettos, com la ciutat de la Toyota.

El sistema no ha estat l'acomiadament, senzillament han deixat que expiressin els seus contractes de treball temporals. La majoria no tindran dret a l'atur ja que tot i que han pagat, segurament no han estat el temps suficientment llarg com per a obtenir-lo. Tampoc trobarant feina, ja que no solen tenir un nivell de japones prou alt com per treballar en un comerç i obrir un petit negoci, penso, deu quedar bastant lluny dels pais dels somnis realitzables.

Pero no ha quedat aqui el festival d'acomiadaments encoberts. Despres del temporals estrangers han començat a no renovar temporals japonesos. Al Japo hi ha una gran part de gent que treballa amb contractes temporals. Solen ser gent jove i poc qualificada. El somni de la feina de per vida es il.lusori, com tambe ho es el gran nivell formatiu que apareixen a les estadistiques. Com he comentat algun cop, hi ha una problematica immensa amb tots els que tenen treballs temporals, ja que en masses casos continuen atrapats en un cercle vicios de feines mal pagades pensades per a estudiants a temps parcial i no pas per a gent a la trentena.

Una problematica que a Espanya no existeix es el fet que molts d'aquests treballadors temporals sense familia solien viure en els edificis dormitori de les empreses. Pot semblar estrany pero jo tambe n'he sigut un d'aquests que viuen en un apartament que pertany a la empresa. En el meu cas, l'empresa apareixia com a llogater, pero empreses com NTT, Sharp o Toyota tenen complexos en els que els seus treballadors viuen.

Solen ser edificis horripilants, vells, i amb apartaments que en d'altres llocs es considerarien tercermundistes, pero aqui aquests danchi son molt normals. El problema es que quan perds la feina, perds l'apartament, i de la nit al dia, passes a estar al carrer, amb molt poques possibilitats de tornar a la possiblement minuscula casa dels pares. Double punch!

Despres dels temporals han agafat la llista dels fixos, els famosos kashain, 会社員, els soldats lleials de la empresa. Les feines solen tenir revisions d'objectius anuals, dels que depenen els bonus i les promocions, malgrat que fins avui, no es solia questionar el lloc de feina. Es una llei no escrita que si no segueixes les exigencies del teu supervisior, dificilment aniras passant a llocs de responsabilitat superior. Pensareu que arreu es aixi, pero al Japo hi ha un fenomen curios, que es l'ostracisme: els llocs superiors s'assoleixen a mes de per merits o savoir-fair, per edat. Si tens certa edat, acabes per arribar a encarregat, sempre que estiguis en el cami correcte, sino, els teus companys et marginaran i el teu cap et menystindra.

Suposo que aquests han sigut els primers que han posat a la llista de baixes necessaries per a que la barraca no s'esfonsi. Despres, els que s'acollirant a la jubilacio voluntaria. Al Japo no hi ha res voluntari, la gent fa per motu propi el que creuen que el esta pel damunt jerarquicament els demana de fer sense dir-ho. Per aixo, dubto molt que ningu remugui a l'hora d'acceptar una juvilacio avançada. La majoria tindran una pensio bastant irrisoria, amb el que hauran de fer altres feines per acabar de compensar la paga. Es habitual trobar treballant a la neteja, feines de jardineria, o de controladors de parkings i obres a avis que segurament ja fa anys que estan jubilats.

La ultima noticia que m'ha arribat es que les empreses automobilistiques començarant a "exigir" als seus quadres i directius que comprin cotxes de la marca on treballen. Sembla que hi ha politiques internes en aquestes companyies que dificulten (eufemisme de prohibeixen) la entrada als parkings de les empreses de cotxes aliens a la marca, pero fins al moment, no s'habia exigit que, a mes, els haguessin de comprar. Havia sentit que empreses amb stocks com ara les que fabriquen electrodomestics exigien als seus treballadors certes despeses fixes en aparells de la marca. Aquestes despeses es solien distribuir entre els familiars i s'exigien factures originals per tal de justificar la compra. En un cas molt proper, tota la familia va contribuir a mantenir les vendes de diaris d'un dels seus membres ja que l'empresa exigi un nombre fix de subscripcions.

Potser m'equivoco, pero una cosa es que l'empresa et faci un bon tracte si et conve comprar-li alguna cosa, l'altra es que t'obliguin, perdo, suggereixin una compra fixa. A mi em sembla una mesura medieval i coercitiva. Tanmateix, us podeu fer una idea de quin es l'ambient que es respira al Japo. I com he dit, en part, sembla una mica contradictori, ja que les materies primeres, les principals importacions del Japo, han baixat de preu, per una caiguda de la demanda i un augment del valor de Yen, i una part molt important de l'economia es basa en el consum intern. A mes, les grans empreses nippones tenen ja fa molts anys acces als estalvis dels seus compatriotes a un interes nul. Per que tant de panic, aleshores?