Les meduses eren aquells essers mitologics, germanes de les Gorgones, que convertia en pedre tot aquell que goses mirar-la a la cara, envoltada de serps, com en aquell mosaic famos trobat a Tarragona, que et segueix amb els ull alla on estiguis. Les meduses son les dones que duen metzina a l'interior i poden arruinar-te la vida. Cal anar en compte amb els largs tentacles de les meduses, siguin de veriat o de ficcio.
Pero hi ha una altra manera de veure-les. En un mar decadent, d'un mon decadent, infestat de meduses i brossa, apareix Ponyo-ponyo, com el Patufet sota la fulla de col, que un nen que juga a la platja troba un dia. Es un peixet petito i bufo que vol creixer i fer-se persona, com en Pinoccio, pero mari. Aquesta es l'historia de la ultima pel.licula d'en Hayao Miyazaki, que es omnipresent al Japo i que sembla haver commogut tambe a la critica del Festival de Venecia. La canc,o, si mes no, es molt enganxosa, com les meduses.
Aqui podeu veure la nena que canta la canc,o, aixi com la coreografia (recordeu, no hi ha canc,o al Japo sense coreografia aerobica) de les meduses que ballen entorn seu. No patiu si us salta la llagrimeta, es en Ponyo-Ponyo, el peixet mes dolc, i tendre del mar, i la pel.licula s'ha fet per aixo, per tocar la fibra mes sensible. Gaudiu-ne, Barrufets!
PD: Els dos paios que ballen al costat de la nena, que a mes apareixen a tot arreu, suposo que deuen ser els compositors de la canc,o, malgrat el punt 'rarito' que li donen al video que hagues quedat sense cap mena de dubte infitament millor sense un parell de mansos de sexualitat dubtosa vestint frack.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada