Cardar al Japo (I)

Sembla estrany, pero en tot aquest temps que duc escrivint en aquest blog, em sembla que no he parlat mai del sexe al Japo. Sera per pudor? vergonya? Pero avui en parlare un pelet (de cony, que es el mes fi que hi ha!) sense explicar intimitats ni tirar de topic, que segur que tothom en te algun al cap ara mateix. Avui el Gran Barrufet us explicara que hi tenen els japonesos al cap i entre les cames, que ve a ser el mateix.

Primer de tot, cal entendre que en qualsevol aspecte de la vida japonesa sempre hi ha dues cares, la que s'ensenya, la publica, la que es dur a terme entre iguals, superiors o inferiors, i una altra de molt diferent, que es la privada, la propia, la real, la volguda. A tot arreu es una mica aixi, pero al Japo, aquesta divisio es gairebe institucional i molt marcada. La vida al Japo es una enorme farsa que es viu en dos escenaris, de cara enfora i de cara endins. Aixi, amb el sexe i les relacions interpersonals entre adults i no tant adults, passa el mateix, o fins i tot mes.

De cara en fora, els homes i les dones mostren comportaments diferents. Les dones son mongetes modoses i sense perspicacia ni cap espurna picant. Estaria mal vist que una secretaria anes a la feina o rebes un client escotada fins a la gargamella o ensenyant un cuixam fins a les orelles. Nomes certes edats i certes ocasions permeten que les noies es deixin anar, i quan ho fan...passa el que passa, que exageren a voltes massa i tot.

Els homes, per altra banda, creuen que han de tenir una actitud masculina a tot hora. No us penseu pero que van en plan Curro Jimenez tot el dia. El que per a ells es ser masculi, a nosaltres potser ens semblaria una mica rissible, de macarrilla de barri o de vegades un pel monyes fins i tot. El que si tenen es una mena de posat 'passo de tot i m'assec aixancarrat', que em molesta particularment. Per altra banda, no es pot ser masculi i anar amb mariconera, vano i tovalloleta a tot arreu, i rentar-se les manetes abans d'anar a fer un riu!

Tothom te al cap l'estereotip 'que raros son els japos i com els agraden les marranades'. Es cert, vist des de la nostra optica, pero, em sembla, tot te una explicacio. Pels japonesos, si ho pot fer una maquineta, per que m'he de cansar jo fent-ho? Es aixi com hi ha tota mena de gadgets per a practicar sexe. Si teniu l'oportunitat, feu una volteta vora les tendes del Den-Den Town d'Osaka. Solen ser maquinetes pensades per proporcionar plaer a les dones, tot i que a mi em sembla que esta fetes des de la perspectiva masculina, que consisteix en tenir una dona sexualment submissa que es deixa fer tot els que es humanament imaginable. Si veieu alguna pel.li X japonesa sabreu del que parlo. Sempre surt un dit gratant, es una extensio de la mental.litat 'vending machine' aplicada al sexe. A mes, tenen una fixacio pels liquids llefiscosso i la introduccio d'objectes mentres noietes immobils no paren de gemegar com si ploressin.

Es comu i, pel que he vist, no gaire mal vist entre els homes, anar de pepes despres d'anar a fer un nomikai en sortir de la feina. De puteros n'hi ha a tot arreu, pero el d'aqui es curios de veure. A mi, particularment, ja em faria bastanta basarda haver d'anar a beure amb el jefe com per anar a fer marranades despres amb els borinots de la feina. A mes, la majoria estan casats i dissimulen molt malament. Malgrat tot, tenen poca metxa i no us penseu que anar de 'pepes' es tan especific com el que es fa als clubs de carretera de la N-II.

En general, pot acabar consistint nomes en una cosa tant innocent com anar fer petar la xerrada amb noietes precioses en un club o bar d'hostesses. N'hi ha de totes les menes i literalment caldria una enciclopedia per explicar-ne tots els ets i uts. El nivell d'atencio al client es magestatic, com arreu que vagis al Japo. Tu ets l'emperador en persona, i les noietes vindran corrents a atendre't de la manera mes encisadora i dolc,a que mai hagis vist. Molts homes nomes necessiten parlar amb algu una estona, que els adulin i els pugin la moral. Es una mena de prozac interactiu que es prenen periodicament i de forma totalment publica, com qui va a fer unes tapes. Aixo si, es tot teatre del bo; i la broma pot sortir terriblement cara.

Les noies no son 'perdidas del arroyo', solen ser universitarie que es treuen un pico magrejant l'ego de carallots d'oficina. I son molt, molt maques. Tambe hi ha la versio masculina, per a dones de mitjana edat amb calers; moltes son mestresses de casa d'homes que no paren mai a casa i busquen passar una estona amb algu que els digui que maques i precioses que son. Pot semblar infantil, pero la majoria de vegades tot acaba en aixo, res de sexe, sobretot amb les dones clients, que no hi solen estar interessades, segons diuen.

Si despres de parlar, algu creu que necessita un pel mes d'intimitat, es possiblem quedar amb la noia en questio fora d'hores per a anar a fer un sopar. Per alguns es un pel sordid, pero es habitual trobar en un restaurant a homes que no valen ni un pito envoltat per un parell de magestuoses preciositats, com en aquella escena inicial de la Llista de Schindler, quan el Schindler paga le beure i les noies d'un munt de oficials nazis. D'altres poden necessitar llocs amb mes contacte fisic, aleshores hi ha tot un assortit de locals on s'ofereix al client tota mena de serveis, des de cafes on pots veure les calces les cambreres (o el que hi ha sota, si no en duen) , fins al magreig de noies, escurades de xiulet, o complets, amb nacionals o estrangeres.

No us penseu que aixo es res sordid al Japo, es com entrar a menjar sushi a un restaurant. A Osaka, per exemple, hi ha tota una zona, Kitashinchi, on esta ple de carrers plens fins als topes de clubs d'hostesses, envoltats de tota mena de tendes d'accessoris, floristeries, roba, vins i xampanys, pastisseries, restaurants. Es un autentic paradis on tot esta a ma per fer passar una estona inoblidable al client. Si hi fas una passejada a l'hora d'arribada de les noies, els carrers es converteixen en una veritable desfilada de models.

Pels que no s'ho puguin permetre, hauran d'anar a vora el Dotounbori, on hi ha un barri sencer de clubs d'hostesses amb menys manies. I si no sabeu on triar, tot esta pensat! Als japonesos no es agrada triar, prefereixen que algu els faci la feina, fins i tot per anar a tocar pelut. Hi ha petits locals on pots fullejar entre cents de fotografies fins que trobis la noia que te el que busques. Tot esta classificat, en categories, gustus, perversions, colors, etc. Aleshore, els mansos del local et fan la gestio i et porten fins a la mateixa porta del lloc on al deesa que busques treballa. Aixi de convenient, aixo es el Japo!

No us porteu a engany, no tot es el que sembla al Japo: no totes les hostesses es deixen fer de tot, ni totes les que es deixen fer de tot son japoneses. Com he dit, la majoria de hostesses solen ser estudiants universitaris o secretaries durant el dia, que passen de fer de baito (treball temporal que solen fer els estudiants universitaris) per treure's uns calers extres per comprar-se el que els interessa (roba o bolsos) o fer un viatge a Europa. A mes, no es tot tenir una cara bonica, cal tenir conversa i saber tractar els clients, la majoria salarymen d'empreses, fastiguejats de la vida, pero tambe directius i presidents de companyies, gent bastant dificil de tractar. El boom va ser durant la bombolla especulativa, durant la qual les mateixes companyies pagaven aquestes despeses de representacio.

Al canto fosc, com a tot arreu, hi ha la prostitucio il.legal, controlar pels yakuza, amb filipines i russes a les seves files. Diuen que hi ha connivencia amb la policia i els estaments oficials. Mai hi solen haver redades (nomes testimonialment), i el curios es que moltes d'aquestes noies entren al pais amb permisos de treballa legals que la rigurosissima administracio japonesa atorga. Solen estar a la categoria de treballadores d'espectacles, varietats i entreteniment. Suposo que dins de l'entreteniment hi cabe moltes mes coses que no pas explicar acudits.