El ring-ring

Quan va obrir la porta mai s'hagues imaginat el que li arribaria a passar aquell mati. Feia calor, i com cada dia, s'havia aixecat tard del llit, entresuat i amb mal ale de boca. De cap a la dutxa, per treure's aquells efluvis de la nit anterior. Es renta les dents i prengue el primer cafe del dia. Mentre, escoltava la radio, la matiexa brossa de cada mati. Feia temps que havia perdut l'interes pel que aquella colleta de carallots li poguessin explicar de bon mati, pero no era capac, de passar sense el soroll de les seves converses ridicules mentre esmorzava.

Tenia la tassa a frec de la boca quan senti el ring de la porta. "Qui cony deu ser ara!?", va exclamar, amb signes evidents d'emprenyamenta. "Es aixecar-te i que et comencin a emprenyar!". No hi va fer cas. Li tocaven sobiranament els bemols haver de respondre a cap missiva mentre menjava. Pero el ring es va fer pesat, repetint-se un i altre cop. Ring! Riiing! Riiiiiiiiiiiing!!!!!!!!!!. "Redeu!!! ja vinc!!!". S'aixeca d'una revolada, cau la cadira per terra, i d'un bot es planta davant de la porta.

En aquell moment tenia l'adrenalina a la sang i pensava que podria fotre escales avall a qualsevol que estigues a fora tocant-li la pera de bon mati. Tenia per costum mirar per forat de la porta, no fos que hi hagues algu amb una Biblia a la ma, disposat a salvar-lo per la resta de l'eternitat. "Us imagineu viure tota l'eternitat amb aquesta mena de genteta? resant i llegint aquest panflet mil.lenari per sempre mes? Abans em faig animista!", pensava.

En mirar pel forat no hi veie res ni ningu, pero el timbre continuava sonant. "Com es aixo?". Obrir la porta i, efectivament, no hi havia ningu, pero el timbre no parava; ring! ring! riiiing!!!. Al principi no savia que pensar. Era un fanasma? un esperit? un curtcircuit? No en sabia treure l'aigua clara. Va sortir de l'apartament i s'ho va mirar des de fora. On era el timbre? No el sabia trobar!

Ara si que estava asturat; era incapac, de situar on era el timbre de la porta. No hi era, pero be el sentia. S'estava tornat ximple? Algu li havia pres el timbre i li havia deixar el ring? Va reflexionar uns moments i finalment ho va veure clar. Se li havia penjat la porta! Per aixo sonava i sonava com una boja. Era la primera vegada que li passava, pero ho havia sentit a dir. Aquelles portes tenien aquest problema; no podia dir que no li haguessin avisat, ni que el venedor l'hagues enganyat, pero ell, tossut com sempre, i veient el preu, va pensar que no seria tant, i que si algun dia es penjava, doncs, que ja la despenjaria.

En principi semblava senzill: despenjar una porta? No en tenia cap experiencia, i les uniques coses que en sa vida havia despenjat, a part d'un parell de quadres i a un amic seu, doncs, eren ben poques. Corregue cap al dormitor, recordava haver guardat el llibre d'instruccions de la porta a la tauleta de nit. Hi buscar al capitol de "Despenjamentes" el procediment per la seva porta. Model PU-2008. En 5 linies s'ho pulien:

1) obrir la porta
2) sortir-ne
3) tancar la porta
4) obrir la porta
5) entrar-hi

Ara ho tenia clar! Tornar corrents a la porta i hi aplicar el procediment, mentre la porta encara cridava i cridava, com si l'estiguessin violentant. Per aleshores, un cop aplicades les instruccions, la porta va callar de sobte. Semblava que funciones! "Ho veieu? no era tant difici!", pensa. Es aixi com la porta emprenyadora, que s'havia passat mig mati rondinant, calla per sempre. Tant va funcionar que el timbre no va sonar mai mes. Pero estava content, ja que ara podria esmorzar, dinar i sopar sense que ningu el molestes mes, mai mes.