dimecres, de juliol 02, 2008

Tsuki-mi Bukkake o que t'esquitxin els fideus mentre mires la lluna

Soc un complet fracas! avui no se que m'ha passat, pero tots els planetes s'han confabulat en contra meu per a que perdes l'avio. Se que direu que quina excusa mes barata aixo de carregar les culpes als astres i no reconeixer que es meva i solament meva. Be, mea culpa, mea culpa, mea grandisima culpa, ego confeso. Que m'ha passat? no ho se pas! En general, solc ser un paranoic dels horaris i de no arribat tard enlloc, i menys a prendre un avio. Be, aixo era abans. Des que soc aqui al Japo, sembla que m'estic quedant curt amb aixo d'arribar a l'hora als llocs.

Havia d'agafar l'avio a les dues de la tarda. Era un experiment; volar via Helsinki amb Finnair, fent-hi parada i fonda una sola nit. Ara encara soc a l'aeroport de Kansai, menjant tsumetai katsudon-zaru-teishoku al costat d'un paio que fot una sorollada tremenda mentres xarrupa del seu tassot sopa i fideus i li fa fotografies als menus i al que s'esta menjant. L'aeroport te wi-fi ober i gratuit, aixi que aprofito l'estona per escriure la meva historia i, aixi, treure-me-la del damunt i tranquil.litzar-me una mica.

Per que he arribat tard i he perdut l'avio? Doncs, excuses a part, cal dir que he sortit de casa amb temps, o almenys aixo es el que em pensava, tot i que el meu jet-lag m'ha trait. Primer he perdut per 2min el tren cap a Osaka, despres el metro del Osaka Loop m'ha tancat la porta literalment als nasssos. Despres, tot i haver corregut amb una maleta de considerables dimensions fins arribar a l'andana del tren que porta a l'aeroport, el conductor, molt amable, m'ha dit que ho sentia pero no hi podia pujar, i ha marxat deixant-me a l'andana amb una sensacio d'impotencia i incomprensio considerables; aixo si, al conductor tambe li deu haver sabut greu, si hem de creure el to de la seva disculpa.

Pero no s'acaba aqui encara l'aventura. Parlo amb la meva Barrufeta i em diu que hi ha un altre tren, mes car i mes rapid, que em porta a l'aeroport amb la meitat de temps. Eureka!, penso i vaig a parlar amb el servei de l'estacio que molt amablement m'indiquen que haig de sortir a fora i comprar un bitllet a la maquina. Ho faig, em claven, tinc temps, arribare igual que el tren que no m'havia deixat pujar! Content. Compro un bento per menjar pel cami. Pujo al tren, m'assec al lloc reservat. Estic cofoi i dino!

5min abans d'arribar a l'estacio de l'aeroport, just abans que la linia que va a Wakayama es bifurqui, a la ultima estacio de nom curios, Himeno, el tren s'atura. Panic! Que passa? Una veu destil.la un comunicat pels altaveus del tren. Em fa pudor. No ho he plegat tot, pero si he entes unes quantes paraules claus i no m'agrada la noticia. Per la senyalitzacio electronica passen kanjis a la velocitat de la llum, mes dificils encara de desxifrar que no pas l'altaveu. Angoixa. Finalment, en angles...un accident, la circulacio s'atura. Un altre cop? Algu s'ha llenc,at a la via? Aixo sol ser el que encobreixen la majoria dels 'accidents'. O potser es el tren anterior, que obcecat per cumplir amb l'horari escrupulosament, ha arrencat i s'ha emportat una velleta per endavant quan pretenia pujar-hi. No seria el primer accident del JR per complir amb els horaris.

Passen els minuts i l'angoixa creix. Es dificil de copsar l'ambient, ja que els japonesos no s'esveren mai. Pero el seguent comunicat es abasagador i els arrenca un suspir de sorpresa: el tren romandra parat fins a les dues i despres encara tardara uns 20min mes per arribar a l'aeroport. Tanta puntualitat per aixo? Com sempre, han demanat moltes disculpes i han obert les portes, i uns quants han sortit corrents. Que passava? No ho se, no sabia que fer. He preguntat i m'han dit que havia un autobus que ens portaria...pero, a on? on era? quan vindria?

Estava enmig del carrer esperant un autobus desconegut que em portaria a no se pas on, mentre estava perdent literlament el meu avio; la gent semblava molt tranquil.la, pero jo treia foc pels queixals. Pero no hi podia fer res, res de res, i feia molta calor. He parlat amb la meva Barrufeta, que ha parlat amb el de l'agencia, que ha parlat amb la companyia. Res a fer, ja que no es culpa seva. Em diuen que continui fins a l'aeroport i que ja ho intentarem arreglar alla. Continuo sense saber on coi soc, pero no soc l'unic. Segueixo el ramat, l'unic que se'm permet de fer per aqui.

Despres de l'autobus, arribem a una estacio de la que nomes havia desxifrat dos kanjis, suficients per a que la meva Barrufeta endevines el meu paratge. Estava a una altra linia de trens, molt a prop de l'aeroport. De fet, erem tant a prop de l'aeroport que podia veure la carretera-pont que dur fins a l'illa artificial de l'aeroport des de l'estacio de trens estant. Un transbord mes, un parell de parades, i finalment arribo a l'aeroport. La companyia JR s'ha fet carrec de les despeses.

Vaig tant rapid com puc fins al mostrador de HIS, el monopoli dels viatges al Japo, que tenen una filial que se'n carrega de donar assistencia a millor preu i per estrangers. De les noies del mostrador, nomes una parla angles. Com es possible? Estem a un aeroport internacional i nomes una noia parla angles; com es mes jove no gosa interrompre a l'altra mentre ametralla l'angles en parlant-me. No aclarim res de res, truco a l'agencia, i em diuen que no hi ha res a pelar. Emprenyat com una mona, em trobo en una situacio complicada.

Els japonesos no solen donar solucions, nomes donen un servei suberbi un cop has escollit, pero per coneixer les possibilitats, o be vas a un professional que te les expliqui (tal com sona) o be has de fer-te molt pesat per a que t'ho expliquin. Pensen que si suggereixen, si prenen massa la iniciativa, estaran interferint amb la teva decisio i aixo implica una responsabilitat en cas d'error que no volen acceptar. Al Japo es tol.lera molt poc l'error, amb el que la consequencia sol ser la inaccio. A mi m'importa un pesol! Vull coneixer el que cal fer, ara i aqui.

Al final, aconseguim arribar a una entesa, em retornen part del bitllet i taxes, i compro un altre bitllet per una altra companyia (KLM, la millor). La broma surt per un pico, pero no es tant considerant les dates i les circumstancies. Al final em calmo, m'arriba el bitllet electronic al correu, el reenvio per a que la meva Barrufeta me l'imprimexi, desfaig la reserva d'hotel a Helsinki (on em cobren com si hi hagues anat!) i tot aixo al lobby de la 4ta planta de l'aeroport de Kansai, amb un portatil a la falda i un mobil a la ma. Sort que aquest aeroport te connexio oberta i gratuita d'Internet.

I ara, estic dinant tsumetai katsudon-zaru teishoku, que son fideus gruixuts japonesos (udon) freds, sucats en soja i negi, i un bol d'arros amb carn de porc arrebossada i un ou mig cuit, rodejat per un tou de gent que fa una sorollada espantosa mentre es menja la sopa. Podria haver estat pitjor, podria haver estat tsuki-mi bukkake teishoku. Encara no tinc gaire clar si son fideus gruixuts escorreguts saccejant-los amb un ou mig cuit a l'estil 'mirant la lluna' o que m'esquitxin la cara amb els ous i el fideu gruixut d'algu mentre miro cap a la Lluna de Valencia, tot i que la fotografia del menu sembla indicar la primera opcio. Segur que hi ha llocs a Osaka on tenen la segona opcio al menu.

Per fi, el senyor que xarrupava i feia fotos als menus del restaurant ha marxat, portava una capsa escrita en corea. Jo dema me n'anire a Holanda. La setmana passada estava a Portugal. Avui al Japo. I he perdut un avio avui perque no he copsat el temps i que feia tard. Ja sabia que no sabia on era, pero ara descobreixo que tampoc ser quan estic vivint. Espai i temps son la mateixa cosa, si no coneixes l'espai i tampoc el temps, no saps on ets. Jo soc a l'aeroport de Kansai, prenent fideus gruixuts freds i una cervesa, mentre els veins xarrupen i xarrupen. On-quan soc? Salut!