Ningu no es perfecte i les japoneses tampoc. Posats a criticar dire que de vegades les japoneses semblen nenes malcriades amb la unica obsessio a la vida que la compra compulsiva d'articles Louis Vuiton, Hermes, Chanel, i tota una llarga llista de futilitats i parides de diversos colors amb l'unic criteri de ser el mes 'kawaii' ('mono') possible.
Aquesta es una fase que els dura mes o menys des que comencen a fer-se donetes als instituts fins per alla als 25 anys, edat a partir de la qual comenc,a la carrera per pillar un marit amb cara i ulls que les mantingui un cop les responsabilitats maritals i una societat masclista les expulsi del mon laboral actiu.
La fase adolescent consisteix en portar una vida infantilitzada envoltada de pelutxos i amigues terriblement envejoses i cap-buits, fent-se fotos a les maquines de 'pericura' en postures kawaii i tontejant amb crios de les seves edats amb aires de 'yakuza' de 3a regional, molt mes interessats en el baseball i en portat els pantalons penjant dels genolls que no pas en elles. Be, mes o menys com a tot arreu.
Un cop passada la fase pelutx i la LV, moltes ja treballen fa uns anys. S'ha de dir que les dones al Japo, tot i passar en la seva gran majoria per la universitat, tenen bastant menys possibilitats d'arribar a excercir posicions de responsabilitat en les empreses japoneses, mes tradicionals com mes gran son. Per aixo, la gran majoria de les mes preparades acaben fent de OL (office lady), es a dir, "chica pa' to' ": des de fer el te al jefe fins a portar la comptabilitat d'una empresa. No solen cobrar gaire i sol ser treball temporal.
Aquesta situacio evita la seva emancipacio fins que no es casen, en la seva gran majoria, abans dels 30 anys. Segurament aquesta pel.licula molts ja la heu vista, i no pas al Japo, pero s'ha de dir que a Catalunya la situacio ha millorat molt mes i molt mes depressa que no pas al Japo, on pel meu gust encara semblen viure amb 35 anys de retard.
(continua al seguent post)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada