dimecres, de febrer 20, 2008

Ara tinc fred, ara tinc calor!

El Japo es un pais de climes extrems. Per latitud, sembla que hauria de tenir un clima semblant al Sud d'Europa, entre el de la peninsula i el de Franc,a. Ara be, aixo no es cert. Al Japo, a l'hivern hi fa bastant de fred i a l'estiu la calor es tant calitxosa que si et mous un pel et desfas de suor. Per que es aixi? Fins ara, no m'explicava com una illa rodejada per mar a la latitud de Barcelona hi tenim una illa mig glac,ada anomenada Hokkaido.

La meva hipotesi, a part de no tenir gairebe cap barrera natural amb el pol nord, el que permet l'entrada sense problemes dels vents del nord, es que el clima del Japo es controla a traves del de la Xina. Penseu en una ciutat com Nova York, gairebe a la mateixa latitud que Barcelona, pero amb un clima completament diferent: per una banda, les corrents de l'atlantic nord que refreden la costa, i per l'altre, un continent immens a l'oest, que es refreda com una glacera als hiverns.

Ara toca parlar de l'escalfament global, pero el que realment importa en la temperatura global no es la temperatura absoluta, sino les variacions. Si la Terra perdes l'atmosfera i els oceans tindria un clima extrem com la Lluna: dies amb una superficie a dos o trecents graus, i nits amb temperatures properes al zero absolut. Si nomes tinguessim aire, estariem pitjor que Mart. Gracies als oceans, la Terra te una climatologia estable. La gracia es que l'aigua dels oceans te una dinamica curiosa: s'evapora i es liqua molt facilment en rangs de temperatura molt propers als de congelacio. Aquesta elasticitat permet esmorteir molt facilment els extrems. El CO2 simplement fa d'aixeta de la quantitat totat d'energia que roman a la Terra, pero hi ha d'altres maneres de gastar-la, a part de reflectir-se a la superficie. Son les tempestes.

Sembla que ara s'hagi descobert la sopa d'all, pero la mecanica atmosferia fa molts anys que es coneix i es relativament senzilla d'entendre, el que passa es que actualment es poden fer simulacions millors, per una banda es coneixen millor les dades dels models i per altra, els ordinadors actuals permeten millor precisio. Ara be, les equacions d'aquests models no son lineals i aixo te moltes implicacions, com allo que tothom sembla que coneix, el caos, pero que gairebe tothom confon amb alguna mena d'explicacio essoterica bastant allunyada de la realitat.

Basicament, el caos vol dir la incapacitat per fer prediccions a llarg termini a partir de dades no exactes. El famos efecte papallona (sempre mal explicat) no vol dir que una papallona provoqui un huraca pel comportament caotic de l'atmosfera, sino que la previsio del meteoroleg sera erronea pel petit error provocat per la papallona en la mesura. La mecanica atmosferica no es caotica, sino determinista, pero la prediccio exacta es impossible. Matematicament es simple, un error petit (tant com es vulgui) en la mesura provoca un error gran (tant com es vulgui) en la previsio. Per aixo, tots els models s'equivoquen si van al detall. Quant s'equivoquen? No es pot saber del cert!

Per qui hagi estudiat com funciona un condensador. Funciona com un diposit: una aixeta el carrega i un desaigue el descarrega. Aixo provoca una fluctuacio en el seu nivell. Penseu que les equacions son iguals tant si es aigua, com carrega, com voltatge o temperatura. Basicament, tot funciona igual. Hi ha maneres de modular el nivell d'aquest diposit per a que estigui on vulguem. Que passa quan es carrega/descarrega malament? Doncs que l'ona te mes rissat i deixa de ser suau. A l'atmofera, el rissat son les tempestes, que es generen merces a l'energia potencial acumulada a l'atmosfera.

La gent ingenuament creu que l'atmosfera es lineal: mes energia implica mes temperatura. Aixo es fals com un duro sevillano. Mes energia implica que processos dinamics que utilitzen energia atmosferica s'incrementen, des de corrents oceaniques fins a tempestes. Si poses mes gasolina a un motor, aquest gira mes rapid. Alguns processos poden generar temperatures mes altes, pero tambe mes baixes, i aixo es perque les fluctuacions es fan mes grans ja que el mecanisme que les esmorteeix ha se fer front a molta mes energia. L'altre mecanisme que esmorteeix les variacions es la vida, mentre no ens la carreguem tota.

Jo penso que els oceans son bastant immensos com per fer front a aquesta petitissima variacio i que simplement ens mourem cap a un altre posicio d'estabilitat. Ara be, penseu que l'atmosfera i els mars son nomes una pel.licula d'uns 50+10Km en una Terra d'uns 6000Km de radi, es a dir, un 1% de camara d'aire humit on hi vivim. Si el canvi (adaptacio o variacio) es massa rapid, la majoria palmarem. Si pensem en la rapidesa en que s'ha dut a terme l'alliberament de CO2, es com si hagues hagut una gran explosio d'un volca immens, anomenat Humanitat, que esta alliberant a l'atmosfera quantitats ingents de CO2. Aixo ja ha passat unes quantes vegades, com quan les plantes del mar van comenc,ar a alliberar O2 a l'atmosfera. A la vida, el que es dolent per a uns es bo per a d'altres i, com diuen les iaies, tot s'aprofita per fer caldo.

Tot aquest rotllo venia perque aquest mati, bastant fred, per cert, anant cap a l'estacio he vist una noieta d'institut vestida d'uniforme amb un kairo a les mans. Els uniformes d'escola no entenen el concepte abric d'hivern i es bastant obvi que la canalla va igual vestida a l'estiu que a l'hivern, amb el subsequent fred que passen innecessariament. Alguns creuen que aquesta es una de les altres regles espartanes que forgen l'esperit dels alumnes, entre d'altres bestieses. No se si ataca les normes de vestimenta, pero no solen portar cap mena de barret, guants, bufanda o jaqueta per a tallar el fred habitual de l'hivern. Per aixo aquesta pobre noieta portava un kairo a les mans, una mena de compresa amb un producte a l'interior que en preme'l s'escalfa.

De kairos n'hi han de mil maneres diferents i s'arriben a disenyar de manera que es puguin dur amagats sota la roba en posicions bastant curioses, com l'esquena, la ronyonada o a les cuixes. Per mi es una altra solucio estupida japonesa a un problema resolt fa milenis, fer servir roba adien a la temperatura. No calen escalfadors, seients amb calefaccio a les cames, taules diminutes amb escalfador a sota (kotatsu) o d'altres micro-solucions, nomes cal aillar correctament els edificis o les persones, i aixo ja s'ha inventat! Tot i aixi, els japonesos continuen anat infra-vestits a l'hivern, passant fred innecessari i seguint normes ridicules de vestimenta que imposen solucions demencials com emprar els kairo. Sort que a l'estiu el primer ministre els va recomenar deixar de fer servir corbata i han pugut abaixar l'aire acondicionat d'arreu uns graus per sobre de la temperatura de congelacio, reduient a mes, la factura d'electricitat. Amb mental.litats aixi no m'estranya que hi hagi canvi climatic!

1 comentari:

mossèn ha dit...

jo, ara, tinc son ... bon dia !!! ... salut