Honraras la Teva Mascota Sobre Totes les Coses

Una de les caracteristiques mes visualment palpables quan un fa un cert temps que ronda per aquests verals es la proliferacio descontrolada de 'caracters' que hi ha arreu. Suposo que dins de la psique nippona hi deu haver alguna mena de mencanisme que els fa desitjables, tenint, segons ho veig jo, una estreta relacio tambe amb l'abundancia de literatura manga que hi ha al pais. A que em refereixo amb el terme 'caracter'?

Abans en deiem 'mascotes', com el Naranjito o el Cobi, el que passa que aquesta paraula porta actualment a equivocs al referir-se tambe als animans companyia com ara gossos o gats. Al Japo tot te una mascota associada; de fet, moltes vegades en tenen fins i tot dues, i si hi ha mes cales, una familia sencera. No es nomes que, per exemple, els productes que van dirigits a la canalla en duguin una, es que fins i tot es possible que t'arribi una factura de l'electra amb un dibuixet d'un animalo que riu.

Com son aquestes mascotes? Hi ha de tot, pero solen ser una barreja entre animalets molt 'kawaii' i nadons de l'especie que sigui. Solen tenir una forma molt arrodonida, amb ulls molt grossos i una textura tirant a flonja. Tots viuen en una mena d'Olimp de les nyonyades, de l'estil dels Teletubies, amb prats verds i pujolets arrodonits, floretes disperses i molta papallona flotant. Fins i tot hi sol haver-hi plujes de bombolles de sabo, un fenomen meteorologic que encara se m'escapa.

No se pas de que viuen aquestes mascotes ni quina dieta mantenen. Malgrat tot, sempre fan una cara somrient i mostren una bona salut. Fins i tot, els brilla el somriure o els ullets. No se com s'ho fan pero solen volar o be es que es desplacen per sobre l'herba sense arribar a tocar-la mai. Viuen en una continua infancia que s'exten fins a la vellesa, i no n'he vist mai que cap hi arribi mai ni que palmi. Un velatori de mascotes seria per riure! Segurament el taut seria rosa. El rosa, color no pas gaire natural tret de per les flors del mateix nom, sol ser el color de tota aquesta rac,a d'essers mitologics. Es possible que els vingui del que mengen, si es que mengen res, i no els fa passar gaire desapercebuts, amb el que intueixo que alla a on son no hi ha depredadors que se'ls mengin. Us imagineu un documental d'aquests de la National Society on un guepard saltes al coll d'una d'aquestes indefenses bestioletes roses, amb llacets i bombolletes de sabo al seu voltant?

El mes curios es, i aixo s'hauria d'estudiar amb mes profunditat, que a part de les formes arrodonides, flaccides, amb orelles llarges, ulls grans, llargues pestanyes i llacets, hi ha tambe un altre tipus de mascotes que retiren mes a animals de companyies. Solen semblar-se a gatets, gossets o porquets gairebe acabats de neixer. No se si us hi heu fixat, pero molts dels caracters manga solen tenir una cara bastant felina: ulls grans i cristal.lins, nassarro petit, i cara triangular. Per que? suposo que es pel sentiment kawaii que desperten els gatolins.

Una de les coses mes curioses que he vist aqui al Japo son les revistes de fotografies de gats. Fins i tot n'hi ha un gat blanc i negre que es molt famos, amb una revista exclusiva per ell i que te muntat un negoci milionari. Les fotografies, totes molt semblants, i solen ser de gatets o gossets fetes a la cara i molt d'aprop, de manera que hi surten un pel deformades radialment, fent el nas, que queda al centre, mes petit, i els ulls a la periferia, molt mes grossos. Les mascotes (les irreals) tendeixen a tenir aquesta pinta, per aixo veureu que els ulls solen estar bastant allunyats del que seria la posicio normal i apareixen mes aviat on anirien les orelles.

Com he dit, les mascotes son arreu. El Japo ja es de per si un pais on tot esta literament escrirt i etiquetat. Et pots trobar amb un cartellet enganxat a un vidre d'una porta que hi digui 'atencio, porta', per exemple. D'entre tots aquests missatges, la majoria completament redundants, hi ha els que et suggereixen fer o no fer alguna cosa. Son aquests els que solen estar amanits amb mascotes, suposo que per suavitzar el missatge. Tambe les campanyes informatives de companyies, o de ciutas, o carrers, o tendes o milers i milers d'altres productes, serveis, o llocs estan indefectiblement acompanyats de la seva mascoteta. Juntament amb les etiquetes i cartells, les mascotes donen al Japo una aparenc,a de pais que viu immers en un gran historieta manga.

On treballo, per exemple, hi ha un grup que estudien con fer mascotes robotizades que captin mes eficac,ment l'atencio de les persones, per tal d'establir-hi una comunicacio mes efectiva. No passen de ser ninotets de peluix que mouen el cap i parlen per captar la teva atencio o per informat-te d'alguna cosa. Jo, sincerament, no li veig el que. La informacio podria venir d'alguna altra mena d'interficie mes natural i/o humana que no pas d'una mascota que xerra. Es com si a casa tinguessiu un osset de peluix rosa al menjador que us digues amb veu de dibuixos animats, "t'has donat compte que t'has deixat el llum ences? eeeee...que bonic que seria un mon on no es malgastes l'energia i tot fos mes ecologic, oi? eeee...les floretes sortirien arreu i els ocellets cantarien lliurement. T'enrecordaras la propera vegada de tancar el llum? Moltissimes gracies!!!", tot aixo amanit amb tota mena de sons, rialletes i musiqueta de pardalets.

Des del meu punt de vista es bastant discutible que calgui naturalitzar la comunicacio home-maquina per fer-la mes eficac,, i en el cas que calgui, que s'hagi de fer d'una manera artificiosa, buscant sempre l'infantilisme. Es una questio psicologica bastant interessant que no tractare ara pero, com he dit algun cop, no veig que sigui necessari que un microones em parli com un nen per dir-me que ja m'ha escalfat la llet. No m'hi haig de fer amic del microones ni tampoc crec que m'hagi de despertar cap sentiment paral.lel al que ho podria fer un esser viu.

Tanmateix, potser aquesta percepcio de realitat arribara a canviar algun dia, i tots viurem en una mena de gran farsa on no farem cap mena de distincio entre el que es biologicament natural o viu i el que es artificial, de la mateixa manera que actualment no volem fer cap diferencia entre cap mena de categoria humana o racial. Es dificil de dir ara per ara, pero si el cami per assolir-ho es la mascotitzacio de l'existencia humana, pareu el carro, que jo baixo aqui!!!!.