divendres, d’abril 27, 2007

Els misteris de l'oshiko

Ben volguts barrufets meus, d'un temps enc,a hi ha un fet que em porta de corcoll. Ja vaig parlar fa temps del fenomen de generacio espontania de japonesos caminant molt lentament just davant meu. Ho intentava explicar tirant de la beta quantica i del principi d'incertesa. Ara n'he descobert un altre de fenomen que em posa bastant nervios. Vagi l'hora que vagi als serveis, sempre hi ha algu pixant-hi. Sigui al mati, al mig dia o al vespres, no hi ha manera de canviar l'aigua de les olives en la pau i la tranquil..litat de la soluitut. Fins i tot, quan s'esdeve que emocionat trobo que als serveis d'on treballo no hi ha ningu i puc fer el riuet completament sol, sempre hi ha algu que apareix abans d'haver acabat la feina i em trenca les oracions.

No m'importa que algu regui els geranis a prop meu, mentre no s'atanci massa. Ja se que en llocs amb molta circulacio de gent, com ara les estacions, sempre esta ple. Tampoc em queixo de la netedat dels serveis que, en general, solen estar forc,a be, fins i tot, en lloc que pel gran us semblaria que hauria de ser dificil. No es aixo. Jo mes aviat em refereixo al servei que hi ha a la planta on treballo, que es on majoritariament va la gent del meu departament. En d'altres llocs on he treballat, els serveis solien estar buits tret dels moments abans i despres dels apats en que la gent es neteja mans i boca, i algun fa puesto pel que ha de menjar o acaba de fer.

Com no se fer de cap altra manera, he fet un petit experiment per a calcular perque caram hi ha tanta circulacio en aquests serveis. Cada cop que he anat a fer el riu i he comptat amb el rellotge, mes o menys, el temps que tardava en apareixer algu. Sol estar per sota del mig minut. Jo ho trobo una marca impressionant, per aixo em crida tant l'atencio.

Despres he comtat que devem ser, avui, unes 35 persones masculines en aques canto del departament. Aixo es facil, nomes cal mirar el plafo d'entrades i sortides (ja us en parlare algun dia). Amb aquestes dades, si suposo un periode 8h, tenim 480 minuts, i pertant, unes 960 visites als serveis. Aixo es una mitja de 25 anades per cap, es a dir, una cada 17.5 minuts!!!
Es a dir, que de mitjana, els japonesos mascles van al mingitori cada 17.5 minuts. Deu ser el pais on hi ha mes transit urinari del mon!!!

On estar el secret de tanta pixera? jo diria que deu ser el te. Van tot el dia amorrats a la tassa, tasseta o ampolleta de te. El te es arreu, se'l preparen ells mateixos, o be el compren de fet a les maquines de vending, que estan a literalment tot arreu al Japo.

Be, espero haver resilt aquest misteri que tant m'intrigava i que em molesta una mica. Perdoneu pel tema, els que sigueu aprensius, pero no hi puc fer mes. Els catalanets ja ho tenim aixo de l'amor pels temes escatologics. Crec que rera els anglesos, que a mes els va les coses 'kinkies', els catalans som de les persones mes escatologiques del mon. Al Japo, tot i les tifetes amb ulls i boca de l'Arare-chan, les coses pudentes no sol ser tema de conversa a les taules, tot i que un dia vaig sentir com una d'un parell de noies molt mones li deia a l'altre mentre sortia somrient dels serveis, 'quina cagada que acabo de fer!', totes dies van riure contentes....